El Més Gran Regal

Fa tres mesos vaig passar pel moment més difícil de la meva vida, la mort del meu Arian, el petit dels meus germans.

Estar allà, als seus peus, només esperant que el seu cos morís, era quelcom extremadament complex. No poder  fer res per la seva vida és quelcom inexplicable, no es pot descriure amb paraules.

Recordo que li vaig preguntar a la infermera de cures intensives: "Què he de fer? I la seva resposta va ser: "No ho sé". Potser nno va entendre què volia dir quan li vaig fer aquesta pregunta, i potser tanpoc sabia jo ben bé què li estava preguntant.

Però en aquell moment l'únic que em va venir al cap va ser que la manera d'acompanyar el meu estimat Arian era practicar les meves tècniques d'Ascensió.

Vaig fer el Millor que vaig poder en aquell Moment

No sabia què fer ni com podia ajudar-lo.

Volia que tot el que l'envoltava i ell estiguéssin en pau, tinguessin tranquil·litat, però sobretot en amor, en l'Amor Infinit. I així transcendir aquesta vida terrenal.

Només vaig poder estar amb ell d'aquesta manera els últims minuts de la seva vida.

Encara avui no sé si era la millor manera de ser-hi amb el meu Ari, però era l'única cosa que em va venir a la consciència conscient en aquell moment i vaig decidir fer-ho. Només això.

02 El Més Gran Regal

Un marxar pacífic

La seva mort va ser tranquil·la, (curiosament) perquè no hi havia plors desgarradors, ni drama tot i lo insperat de l'esdeveniment, i tenia una mirada completament tranquil·la a la cara.

El funeral semblava una festa i una celebració de la vida. Va estar ple de moltes expressions d'amor, amistat, gratitud, solidaritat i música.

L'Ascensió ens Dóna el que Necessitem

Avui, tres mesos després de la seva mort, de vegades ploro i el trobo a faltar. Sí, el trobo molt a faltar.

L'Ari era com un fill per a mi. Vaig decidir no tenir fills i d'alguna manera va omplir aquest espai com a germà-fill.

Vam ser grans companys de vida. Vam aprendre molt l'un de l'altre. Va ser i és el meu gran mestre.

Vam compartir moltes coses i una d'elles era haver  conegut l'Ascensió.

Em deia que li donava molta pau i tranquil·litat i que també li permetia dormir bé. L'Ascensió ens dóna el que necessitem.

Vaig aprendre a estimar-lo incondicionalment i potser per això vaig estar al seu costat al final, perquè vaig poder deixar-lo passar al seu proper nivell sense aferrar-me i ni patiment.

Avui ha estat un dia de moltes emocions i l'únic que em dona pau i tranquil·litat és poder estar-hi present, que és  l'experiència que em dóna pensar les meves tècniques.

03 El Més Gran Regal

Compromís amb la meva pràctica i una perspectiva diferent

Així ha estat els últims mesos. És gairebé impossible mirar enrere, perquè pot ser molt dolorós.

Ascensió, beneïda Ascensió. Gràcies per estar disponible a la meva vida. No només ara, sinó des que vaig aprendre i em vaig comprometre a fer de la meva pràctica d'aquesta meditació una manera de viure.

És bonic i m'omple d'agraïment que les circumstàncies de la vida, siguin quines siguin, es puguin percebre o veure des d'una altra perspectiva. I sé que dec molt d'això a l'Ascensió dels Ishayes.

Per això m'encanta compartir aquest ensenyament meravellós, perquè m'encanta veure que aquells que estan oberts a rebre-ho en el seu cor, des del primer dia perceben la màgia i el poder increïble de les tècniques.

Em dic Parjanya Ishaya i sense dubtar-te puc dir-te que aprendre l'Ascensió és el regal més gran que m'he fet a la vida. El millor regal.

Scroll to Top