Fer-se present amb la meditació de l'Ascensió

Fer-se present

Abans d’aprendre a ascendir, gairebé mai estava present. Solia tornar al passat, jutjant i analitzant coses que havia fet. O anava cap al futur, projectant les meves idees sobre el que volia que passés.

Era com si tingués un control remot a la mà i l’utilitzés constantment per aturar la pel·lícula de la meva vida i desplaçar-me cap endavant i cap enrere.

No m'adonava de quanta dependència tenia dels meus pensaments. Ni tampoc de la quantitat d’estrès que em causava a mi mateix, o de quant n'era, d'autoviolent.

Sempre estava preocupat i indecís. Pensava molt en cada pas que feia a la meva vida, a més a més d'inventar-me històries sobre tot el que podia arribar a passar. Sempre tenia por de repetir el passat.

Profundament, volia aturar el patiment. Volia pau -pau constant. Però no sabia on buscar. Vaig llegir molts llibres i tot el que deien em ressonava, vaig practicar alguns tipus de meditació. Però sabia que un llibre no m’il·luminaria i que jo no m’il·luminaria a mi mateix. Necessitava un ensenyament veraç i un mestre que em guiés i m'ajudés a assolir el meu propòsit.

"La vida ara és més fluïda i senzilla"

– Osvel, Cuba

Fer-se present amb la meditació de l'Ascensió

Tan bon punt vaig decidir trobar aquest tipus d'ensenyament, va aparèixer l’Ascensió: vaig començar a experimentar la pau que buscava. Vaig començar a estar més present, més viu. Vaig començar a descobrir coses que no havia vist abans.

La primera setmana després d'aprendre, anava caminant pel carrer principal de la meva ciutat amb un amic. Vaig veure un gran rètol: un que no havia vist mai, el meu amic em va dir que feia anys que hi era!

Estar més present també em va portar a tenir més discerniment i claredat. Podia prendre decisions sense mirar enrere. Vaig començar a prendre'm la vida amb menys seriositat i a deixar de jutjar-me.

Em vaig adonar que era el responsable de totes les meves accions. No era una víctima. Tot el que m'havia passat a la vida, independentment de com ho percebés la meva ment, només succeïa per a que deixés anar i ser per a que sigués lliure.

La vida ara és més fluida i senzilla. Encara se'm presenten reptes, però els experimento de manera diferent.

Quan torno a caure en el passat o em projecto cap al futur es fa evident. Tan bon punt veig que està passant, puc triar tornar. La pau i l’acceptació prevalen a través de la meva vida.

He vist que la pau és una tria que puc fer en qualsevol moment. I res ni ningú em pot pendre aquesta tria.

Sobre l'autor:

Osvel 01

Osvel Ponce

L'Osvel és d'Artemisa, Cuba. Va aprender a ascendir el 2009. Troba que l'Ascensió és exactament el que necessitava: Un ensenyament real i senzill.

Scroll to Top