Trobar el propòsit en la vida
Tota la meva vida havia sabut que estava aquí per a tenir un gran impacte. Una cosa que requeriria tots els meus recursos interns i externs per a fer-se realitat. Em sento beneït perquè aquesta visió m’ha acompanyat i mai no m’ha deixat. Tot i que a vegades la seva vivacitat ha disminuït, la seva espurna pot haver-se enfosquit, aquesta veu silenciosa va quedar gravada per sempre a la meva consciència.
Per això moltes vegades quan era petit, sobretot en els meus primers anys de vida, que em trobava profundament inquiet, sovint confós, fins que la depressió i l'apatia es van convertir en coneguts molt familiars. El problema era que aquest sentit de propòsit, tot i que mai no em va deixar realment, va quedar enfosquit per la bogeria del meu entorn i del món. D’aquest saber intern la gent mai en parlava, mai va ser ni reconegut ni alimentat, la gent mai li va donar suport, no se’n parlava en el meu entorn familiar ni en el context educatiu.
Aquesta sensació de tenir un propòsit a la vida es va convertir, amb el pas del temps, en una tímida sensació de fons. Com he dit, però, la flama mai no es va apagar. Per això, dins meu es va crear una enorme divisió entre el desig de passió, realització i propòsit, i el patiment de no saber trobar-lo. Hi haviaun gran conflicte interior perquè sabia que tenia potencial, sabia que hi havia una gran visió dins meu, però no tenia mapa, ni companyia, ni manera de materialitzar aquesta visió.
Amb el pas del temps, vaig perdre direcció i passió per la majoria de coses. No estava content de conformar-me amb una vida de mediocritat, però no em semblava que hi hagués una altra opció. Em sentia buit per dins. Em pintava un somriure a la cara, podia semblar que tot anava bé, però a sota estava buit. Quan la direcció va deixar la meva vida, només va passar un pas abans que el significat també ho fes. Quan aquests components se’n van, el propòsit es distorsiona molt fàcilment, fins i tot es perd.
Una manera de sortir del patiment
Recordo fa molt de temps, als meus vint anys, quan em sentia completament deprimit, embarcar-me en una búsqueda més conscient del significat de la vida per a trobar-ne el propòsit. Mirant endarrera penso que sempre havia estat buscant, però que en aquell moment començava a fer-ho de manera més notòria. Em vaig fer conscient que buscava alguna cosa i al mateix temps reconeixia que el món no semblava tenir la clau o el secret d’aquest descobriment fonamental. La búsqueda del pròposit de la vida es va convertir en quelcom interior, un búsqueda introspectiva, d’observació i autodescobriment.
Aquest moment va ser un abans i un després en la meva vida, la cruïlla d’una tria lúcida, i, per a ser completament honest, va ser una tria relativament fàcil de fer ja que en aquell moment era molt infeliç, què podia perdre?
Hi ha moments a la vida en que ens trobem amb interseccions crítiques, una cruïlla de camins on se’ns presenten alternatives i diferents camins per recórrer. Hem de ser prou conscients per adonar-nos d’aquests moments perquè, si els veiem, vol dir que alguna cosa es revela en la nostra consciència. Alguna cosa es fa lúcida i cal reconèixer-la com a significativa i important. Vol dir que els vells camins han d’acabar i cal descobrir-ne de nous.
Troba el teu propòsit
És fàcil veure el caos i la desharmonia del món. No crec que hi hagi cap país a on, fins a cert punt, no hi hagi una crisi. Hi ha dues maneres de veure-ho: una és perdre'ns en la bogeria. L'altra és utilitzar-la com a catalitzador per a l’autodescobriment, per a un canvi fonamental en la nostra psique i el nostre ésser.
La ironia és que, com a espècie, estem en aquest desgavell degut que col·lectivament no hem invertit gairebé cap recurs, físic, mental, emocional o espiritual en trobar el nostre propòsit. No sembla que la recerca de propòsit, l'ajudar-te a trobar visió, o la teva importància i contribució a la vida siguin opcions que es considerin valuoses.
Ens hem adormit al nostre gran potencial i, conseqüentment, estem a mercè de forces aparentment externes i internes. Som portats pel vent i ens veiem influenciats per moltes pressions externes i veus. Hem perdut connexió amb la nostra unicitat, amb la creativitat i el poder.
Sabíeu que el sentit del propòsit a la vida és tan essencial com l’aigua per viure una vida plena?
“El teu propòsit a la vida és trobar el teu propòsit i donar-t’hi en cos i ànima”
- Buddha
Si tenim sort, podem reconèixer que el propòsit no es troba fora de nosaltres, tot i que es manifesta a fora. El propòsit de la vida és sempre, sempre, un descobriment intern de la nostra naturalesa fonamental, un lloc on connectem amb qui i què som.
Aquesta connexió amb el nostre veritable jo és vital, i es pot entendre millor, almenys inicialment, reconeixent la nostra desconnexió amb el nostre veritable jo. Si el descobriment del nostre bé més gran existeix dins nostre, el problema o el bloqueig del nostre gran bé també hauria de ser a dins.
El món és caòtic com a conseqüència de la desconnexió amb nosaltres mateixos. Sovint no ho veiem així perquè hem projectat la nostra insatisfacció en el món exterior, però el món sempre és un subproducte de la ment, ja sigui mental o col·lectiva.
Si volem canviar el món, necessitem canviar de perspectiva. No dic que no necessitem fer cap acció per a canviar el món, tampoc dic que ens quedem sense opinions o punts de vista. Tenen un lloc, però sempre que creguem que l’origen dels problemes del món està ‘allà fora’, estem perdent de vista allò essencial. Jo sabia que això era cert; tot i això, no sabia què fer al respecte.
Troba el teu propòsit
La connexió amb el nostre ésser essencial i el nostre propòsit és idèntica, de fet, són les dues cares d’una mateixa moneda de creixement. Creixen simultàniament, orgànicament, a mesura que ens embarquem cap a la frontera final del potencial humà. Com ja he dit abans, la raó per la qual hi ha tant de caos i desharmonia, ja sigui col·lectiva o individual, és perquè no sabem navegar en aquesta aventura definitiva. La frontera humana final del nostre gran potencial no s’ensenya, ni tan sols es discuteix i, en conseqüència, moltes persones se senten perdudes.
Tot i això, hi ha un mecanisme en la bogeria. Per a molts, pot suposar un gran trastorn assolir el punt d’inflexió i dir “Prou. Ja n’hi ha prou”, tot i que aquest és el moment que tots hem estat esperant. Aquest moment és el moment en què comencem a reclamar la sobirania sobre el nostre ésser i el nostre propòsit vital. Adonar-nos d'això és un moment sagrat i, si has arribat a aquest punt, ets beneït.
No dic que aquesta realització hagi de ser complicada ni difícil. No necessita ser així, el que dic és que ho hem de reconèixer, ja que ens pot ajudar a trobar la nostra raó de ser. Hem d’entendre que tenim la opció interna de seguir un camí diferent.
El que he descobert i continuo descobrint és que l'univers intern de la nostra psique és molt més significatiu que l'exterior. Hi ha un significat real al centre de la nostra ment, molta bellesa, poder, alegria, amor. Té intel·ligència, té un significat i un propòsit universal i és sagrat.
La meditació per a trobar el teu propòsit
Tothom té aquest espai dins seu i, si volem acabar amb el caos, ja sigui intern o extern, hem passar de buscar respostes fora de nosaltres mateixos a dirigir la nostra atenció cap endins per tornar a connectar amb aquest espai. Aquesta consciència subjectiva i il·limitada dóna orientació a les nostres vides i una estabilitat sòlida en la quietud i l’amor del nostre ésser. És l’únic lloc real que el caos no pot tocar.
La bogeria del món mai ha tocat aquesta quietud; és per sempre lliure del seu moviment. Trobar aquest lloc quiet a l’interior ens connecta amb l’estabilitat i permet que el nostre propòsit vital únic flueixi i s’expressi.
Aquesta connexió no és amb algun Déu o divinitat extern a nosaltres; és una connexió amb una realitat fonamental de l'ésser. Si volem canviar el món, hem de mirar el nostre jo i tornar a connectar amb aquest estat de Ser. És la part de nosaltres on trobem propòsit, és la part de nosaltres on trobem passió i és la part de nosaltres on trobem amor.
Pot ser que altres estiguin en desacord
Molta gent entén la meditació com a algo egoista, com a una cosa que ens posa en una bombolla per evitar les coses de la nostra vida que ens provoquen patiment. Res més lluny de la veritat. La meditació, si s’ensenya correctament, et treu de la bombolla i et porta a una experiència on, en comptes d’evitar coses que causen patiment, t’ajuda a transcendir-les. Tots els objectius de la meditació, tots els objectius del treball espiritual són descobrir que la vida té més propòsits dels que mai hem somiat possibles, i l'experimentar directament el que és aquest "més".
En la meva experiència, tots naixem amb un regal i un propòsit altament creatiu, potent i positiu. És com una impronta per al bé més gran que tots tenim, cadascun de nosaltres. Aquest propòsit va molt més enllà de qualsevol feina o carrera que es pugui construïr en la vida, tot i que la feina que un fa pot ser-ne una expressió. Per a viure aquest propòsit, donar la mà al seu poder i a la seva passió, hem de trobar-lo a l’únic lloc on viu, a la quietud del nostre cor, i després actuar segons la seva intenció. Només així som capaços de viure el nostre màxim potencial.
