No et compliquis el camí – Deixa anar
Autora: Jayatsena Ishaya
Alguna vegada has pensat en la il·luminació, l'autorealització o la llibertat? Què et sembla que volen dir? Què viuries si ho experimentessis?
Comencem posant atenció a quina és la teva experiència en aquest moment. Com és un dia típic? Pot ser has pensat sobre coses, has reflexionant sobre el passat, potser has reviscut una conversa amb algú de casa teva o amb el teu cap, o sobre una cosa que no va funcionar com volies.
Potser estàs una mica preocupat per alguna cosa que passarà en el futur, una reunió, un viatge o una trobada. Estàs reaccionant als teus sentiments i acabes paralitzat per les emocions. Sovint estem atrapats en les nostres ments.
També pot ser que no siguis conscient de res del que acabo de descriure, o que sentis que no estàs vivint del tot. No et sents viu.
Quan et sents viu? Quan fas el teu esport preferit, excursions per la muntanya, mirant la posta de sol al mar?
Tots aquests moments en què et sents realment viu, quants pensaments o autodiàleg tens al cap? Estàs planificant coses o preocupat/da? La majoria de persones diria que no.
En aquests moments, ets lliure; ets un amb tot el que vius, sent tot el teu potencial humà.
La llibertat comença amb una tria senzilla
Què has de fer per estar sempre viu, ser lliure i experimentar l'autorealització?
La resposta és deixar anar. Deixa anar el teu passat, el teu futur i les teves emocions.
És fàcil de dir; sembla més difícil de fer.
Estem molt acostumats a estar en l'estat de vigília, a pensar constantment, analitzar-ho tot i tenir opinions sobre tot el que veiem i experimentem.
Hi estem tan acostumats que ens sembla estrany i gairebé impossible viure una vida on pensar no sigui habitual. He de pensar en el futur perquè succeeixi tal com el planifico, podria ser?
La il·luminació/llibertat/autorealització és l'existència quan estàs plenament present, viu aquí mateix, ara mateix, permetent, deixant anar la idea que ets un individu separat que té necessitats i demandes separades.
Deixar anar el desig de pensar és un bon començament; estar obert/a a la possibilitat que hi hagi una manera més eficient d'operar. Si no, l'hàbit de pensar ens manté en l'estat de vigília i l'autorealització segueix sent una paraula i no la nostra experiència.
Jo vaig aprendre les tècniques de l'Ascensió d'Ishayes per dormir millor i estar menys estressada. Vaig descobrir que se’m feia disponible molt més: El camí de retorn al teu veritable Jo.
La Vida Vol Més per a tu del que Mai Et Poguéssis Imaginar
No són només alguns efectes secundaris agradables com ara dormir millor o tenir relacions més saludables, sinó la veritable llibertat i la il·luminació, sempre que estigués disposada a deixar anar. Si deixem anar, l'ego, la sensació que hi ha un "el meu" passat, el "meu" futur i els "meus" sentiments i emocions, només ens cal submergir-se i explorar l'infinit.
Faig del camí del despertar un moviment divertit i lleuger, un gaudir i que té a veure amb deixar anar. Un cop, un altre i un altre. Com que el nostre hàbit de pensar és fort, només hem de seguir practicant deixar anar.
Només segueix jugant. Sigues com la Dory a Buscant a Nemo. Sempre està contenta i emocionada, viu el moment present i la seva actitud és "Només segueix nedant". La meva recomanació per a tu és que segueixis jugant. La Dory ajuda a trobar en Nemo i viu la vida per la qual estava destinada.
Com et porta això a més llibertat o pau? Què és l'autorealització o la il·luminació?
Per a mi, es tracta del moment present, i tot va començar fa 7 anys quan vaig entrar per primera vegada en un camí de despertar.
Hi ha moltes coses que ens ajuden en el vostre viatge d'autorealització. Tots els consells que rebeu dels vostres mestres (també coneguts com totes les persones que us envolten) són diferents angles que apunten al mateix.
La part quieta i silenciosa de la teva experiència, on ets un amb tot. Alguns consells ens agraden més i alguns són menys divertits. Sovint, hauríem de jugar més amb allò que no ens agrada perquè la meva experiència em diu que és aquí on hem d'aprendre alguna cosa nova o veure algun aspecte de nosaltres mateixos que hem de transcendir.
La quietud està esperant la nostra atenció
Un consell que se’ns dóna al principi d’aprendre l'Ascensió és el de deixar anar. Fa 5 anys que comparteixo aquest ensenyament. I tot i així, quan rebo el consell de deixar anar, sempre aprenc alguna cosa nova.
Aquí teniu el que he après sobre el deixar anar i per què vull que ho sentiu. Us pot ressonar o no. Sigui com sigui, aquí ho teniu.
Per experimentar la Unitat, hem de posar la nostra atenció i consciència en la part silenciosa de la nostra experiència que no es mou. Amb les tècniques dels Ishayes, ho practiquem una i altra vegada.
Si apreneu alguna altra pràctica, aquesta n’és la idea essencial. Les coses que es mouen llavors, què són? Pensaments.
Tenim sentiments al cos; comencem a anomenar-los, a tenir idees sobre què volen dir, etc. Després en relació a les emocions, comencem a donar voltes sobre l'energia que es mou al nostre cos. Tenim pensaments sobre el passat. Alguna cosa ens va passar que ens va fer tornar a construïr l'hàbit de protegir-nos d'aquella experiència.
Continuem amb la nostra vida pensant en com comportar-nos i actuar per no haver de tornar a experimentar-ho. Pot ser tan dur com un trauma, una reunió de treball que no va sortir bé, el primer petó quan eres adolescent, fer-te mal a tu mateix o a algú perquè tenies pressa.
Emmagatzemem i processem constantment el que està passant per utilitzar-ho en el futur. Aquesta és una manera natural de comportar-se els humans.
No hem de pensar constantment. Un cop has après a conduir, no necessites pensar-hi; només fer-ho. El pensament ens manté tancats en la separació, en la dualitat. Sovint, amb la tendència a pensar en coses que ja sabem, ens perdem del potencial d’aprenentatge i generació d’experiència. Deixar anar el passat, el futur i les emocions et permetrà experimentar el moment present i conèixer a les persones AQUÍ. No on penses que són, sinó on són realment.
Deixa’t caure en allò espectacular
En deixar anar el pensament, deixes anar el passat i el futur. Tinc un amic meditador que estudia psicologia a la universitat. Fa exàmens estant present i sense pensar, i obté grans resultats. Aprenem coses, acumulem coneixement i el convertim en saviesa. Podem funcionar en una societat moderna i, tot i això, ser, aquí ara, lliures.
És bastant espectacular el que revela el deixar anar. Com fer-ho doncs? Només ho fas ara, ara, ara també. No cal pensar-hi, ni les vegades que no ho vas fer en el passat, i certament preocupar-te pel que podria passar en el futur.
Aquí mateix, ara mateix, estàs en pau, alegria i amor. La consciència il·limitada de l'Univers és una amb tu.
Juga, juga, juga. Deixa anar una cosa ara, i ara una més.
Bona sort i diverteix-te!