Què perds al Practicar l’Ascensió dels Ishayes?

Si em fes aquesta pregunta podria trobar moltes coses que he perdut pel camí. Diria que la llista de coses que estic perdent mentre Ascendeixo segueix creixent i creixerà per sempre.

Així que la resposta més veraç, concisa i directa seria dir: "Tot". Això pot semblar una cosa que ningú desitja, però a mida que continueu llegint, veureu que en realitat és una cosa excel·lent i desitjable. Deixeu-me que us expliqui…

Aferrar-se és L'Arrel del Patiment

En la meva experiència, la majoria (si no és que totes) les nostres preocupacions, problemes i limitacions provenen d'estar vinculats a alguna cosa que falsament creiem que és nostra. Alguna cosa que es podria perdre, fer malbé, desafiar o destruir.

Abans d'aprendre a ascendir, em trobava en un estat constant de por subjacent. Por a la meva seguretat financera, por al que els altres pensen de mi, por a prendre decisions equivocades, etc. La llista semblava interminable.

En aquell moment, tot el que existia per a mi era que el món que m'havien ensenyat era la realitat. El món de les coses que pots tocar, veure, medir i explicar. El món que està recolzat per la ciència i entès per la ment com a realitat.

Què perds al Practicar l'Ascensió 02

No hi ha res dolent amb això, però sempre trobava que em faltava alguna cosa. Una cosa que no es pot mesurar per la ciència, quelcom que no pots tocar ni veure, un regne d'experiència al que només es pot entrar a través de la rendició. En definitiva, la rendició de tot.

Avui en dia, l'ésser humà mitjà només és conscient del que és objectiu. El món de les formes en què vivim; persones, emocions, pensaments, tot el que va i vé. Normalment, el nostre sentit de la realitat es defineix i es limita al món objectiu que canvia constantment per naturalesa, i la nostra vinculació a ell.

La Saviesa Ancestral Apunta a La Solució

Sempre he estat fan de Jesús, quan deia: "Sigues pobre davant de Déu!". A través de la meva experiència utilitzant les tècniques d'Ascensió, vaig començar a entendre què volia dir i per què era tan important.

Hi ha una altra cita famosa seva, que compara la porta d'entrada al Regne de Déu amb l'ull d'una agulla i afirma que no et pots passar-hi amb res. M'encanta.

La meva interpretació del que va dir Jesús és que l'única manera d'entrar al Regne del Cel és deixar-ho anar tot. Ni tan sols pots portar una creença o un pensament pot passar-hi.

Què passa si deixes anar tot allò que t'és objectiu? Prova-ho! Tu ho pots fer; tothom ho pot fer.

Què perds al Practicar l'Ascensió 03

Tu Ets Allò que És Conscient

Segons la meva experiència, deixa molt clar qui és el subjecte. El que realment ets és allò que és conscient.
Si ets conscient d'alguna cosa, és evident que no pots ser allò del qual ets conscient, oi?

Per tant, aquest món físic, que inclou el teu propi cos, circumstàncies, emocions, sentiments i fins i tot pensaments, tot el que pots percebre en realitat, no té res a veure amb tu i no cal que et defineixi.

Això és el que ha estat consistent en la meva pràctica de l'Ascensió. Sempre em fa perdre l'afecció al que canvia i la meva insistència que això sigui la realitat. Contínuament em fa tornar a un clar reconeixement del meu veritable jo, que no és un objecte en aquest món. Em fa perdre la meva identificació amb allò que és objectiu, sobretot la ment, i em permet descansar com allò que no està enredat.

L'ascensió també m'ajuda a deixar anar el meu fals sentit del jo, el meu fals sentit de la realitat i el que sempre queda és la veritat atemporal, il·limitada i absoluta del jo que ja és  lliure que i que és silenciosament més enllà de tot.

Viure la Vida amb Les Mans Totalment Obertes

Així que diria practicant l'Ascensió ho perdo tot . I això és bo, perquè ja és una veritat universal, que en definitiva, res em pertany.

Aferrar-me a qualsevol aspecte d'aquesta creació com a meu, em fa patir. Perquè aferrar-se a alguna cosa, fins i tot tan petita i subtil com un pensament, encobreix l'experiència de ser il·limitat i dóna la impressió que hi ha una mancança d'alguna cosa en el jo.

Aferrar-se a aquesta cosa (encara que només sigui coneixement sobre alguna cosa) s'afegeix a això i fa que sembli més complexe. Però en la rendició total, trobareu que mai no faltava res.

Qui realment ets és infinit, i més que complet, perquè és una sola cosa. Això és el que fa l'Ascensió per mi. Perdo els molts i redescobreixo l'un.

Què perds al Practicar l'Ascensió  04
Scroll to Top